Menu

A network for all who care about the conservation of our world and who want to see it achieved with justice, compassion, dignity and honesty.

Wildlife conservation undermines the rights of indigenous people and local communities in India

A new EJAtlas map launched by the Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals ICTA-UAB denounces that the current model puts growth and gains before human lives and the nature it is intended to protect.

An interactive map undertaken by the Environmental Justice Atlas team at the Institute of Environmental Science and Technology of the Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) reveals that certain forms of ‘wildlife conservation’ undermine the rights of indigenous people and local communities living within protected areas across India.

The interactive map, led by ICTA-UAB researcher Eleonora Fanari and carried out in collaboration with India’s environmental organisation Kalpavriksh, has been launched during the India’s National Wildlife Week. The map is a product of 3 years of extensive research covering 26 protected areas, carried out in association with numerous organizations, activists and independent scholars, struggling against violations across the ground and in the courts.

A strict ‘protect and conserve model’, favoured by a powerful Indian conservation lobby, has increased the network of protected areas from 67 in 1988 to 870 in 2020. However, these lands are not uninhabited and approximately 4.3 million people are currently living in and around India’s protected areas, which now encompasses around 5% of the national territory.

India’s conservation model fails to recognise the fundamental and customary rights of local and indigenous communities who have inhabited these areas for centuries. The model is often in violation of laws that aid conservation such as the Forest Rights Act (2006), which recognizes the need for a more inclusive form of forest governance including the co-management of Protected Areas.

Ambiguity within conservation policies creates serious challenges. The introduction of categories such as ‘Tiger Reserves’ in the Wildlife Protection Act (2006), non-legal policy categories like ‘Wildlife Corridors’ and ‘Biodiversity Reserves’, including terms such as ‘inviolate’ spaces or ‘critical tiger habitat’ affect local communities inhabiting these regions. These policies create confusion for the inhabitants and complicate their implementation on the ground.

A general analysis of the data in the map shows that from 1999 to 2020, approximately 13,450 families have been displaced due to conservation projects from the protected areas featured in this map. Moreover, criminalization of community activities and policies that seek to militarize conservation have led to large-scale violence in these territories, sometimes leading to murders of community members.

“It is important to highlight these struggles which have been long ignored, to show how the current conservation structure and the rhetoric of greening are failing in acknowledging justice and recognition of rights as the primary elements to achieve biodiversity protection”, remarks Eleonora Fanari, member of  the EJAtlas team.

“By actively alienating local people, this model of conservation has also ignored the real reasons for wildlife population decline. These include intensive hunting of tigers and other large animals by British and local rulers in the past, and the continuous decline in wildlife habitat due to continuous large-scale diversion of biodiversity-rich areas for mega infrastructural and ‘developmental’ projects like roadways and railways, dams, mining, etc.”, says Neema Pathak Broome of Kalpavriksh.

Wildlife Week is celebrated every year in India from 2 to 8 October. The campaign promotes the conservation and protection of animal life in the country. Events are organized to teach people about animal life and to encourage them to protect biodiversity. While the prevention of biodiversity loss should be at the top of the fight against climate change, it is just as important to inform about the impact such policies can have on the ground. This featured map is an attempt to bring light to the violations and the failure of India’s current conservation model. This model does not recognize the rights of communities and indigenous people and instead endangers human lives and the nature it is intended to protect.

Interactive map:
https://ejatlas.org/featured/conflictprotectedareaindia

https://www.uab.cat/web/newsroom/news-detail/wildlife-conservation-undermines-the-rights-of-indigenous-people-and-local-communities-in-india-1345668003610.html?noticiaid=1345825712526

____________________________________________________

Un mapa interactivo realizado por el equipo del Atlas de Justicia Ambiental (EJAtlas) del Instituto de Ciencia y Tecnología Ambientales de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) revela que determinadas formas de 'conservación de la vida silvestre' socavan los derechos de los pueblos indígenas y las comunidades locales que viven dentro de las áreas protegidas en la India.

El mapa interactivo, liderado por la investigadora Eleonora Fanari y realizado en colaboración con la organización Kalpavriks- India, ha sido lanzado coincidiendo con la Semana Nacional de la Vida Silvestre de la India.  El mapa es producto de 3 años de una extensa investigación que abarca 26 áreas protegidas, realizada en asociación con numerosas organizaciones, activistas y académicos independientes que luchan contra las violaciones en sus terrenos y en los tribunales.

Un estricto 'modelo de protección y conservación', favorecido por un poderoso grupo de presión conservacionista en el país, ha aumentado la red de áreas protegidas de 67 en el año 1988 a 870 en el 2020. Sin embargo, estas tierras no están deshabitadas, aproximadamente 4,3 millones de personas viven actualmente en y alrededor de las áreas protegidas de la India, que ahora abarcan alrededor del 5% del territorio nacional.

El modelo de conservación de la India no reconoce los derechos fundamentales y tradicionales de las comunidades locales e Indígenas que han habitado estas áreas durante siglos. A menudo viola leyes que ayudan a la conservación, como la Ley de Derechos Forestales (2006) que reconoce la necesidad de una forma más inclusiva de gobernanza forestal, incluyendo la cogestión de las áreas protegidas.

La ambigüedad dentro de las políticas de conservación crea serios desafíos. La introducción de categorías como 'reservas de tigres' en la Ley de Protección de la Vida Silvestre (2006), categorías de políticas no legales como 'corredores de vida silvestre' y 'reservas de biodiversidad', y también términos como espacios 'inviolables' o 'hábitat crítico de tigres', afectan a las comunidades locales que habitan estos espacios. Estas políticas crean confusión en los habitantes y complican su implementación en el terreno.

Un análisis general del mapa destacado muestra que desde 1999 hasta 2020, aproximadamente 13.450 familias han sido desplazadas debido a proyectos de conservación de las áreas protegidas. Además, la criminalización de las actividades comunitarias y las políticas que buscan militarizar la conservación silvestre han favorecido la violencia a gran escala en estos territorios, lo que ha resultado en asesinatos de miembros de la comunidad.

“Es importante resaltar estas luchas que han sido ignoradas durante mucho tiempo, para mostrar cómo la estructura de conservación actual y la retórica de ecologización están fallando en reconocer la justicia y el reconocimiento de los derechos como los elementos primarios para lograr la protección de la biodiversidad”, comenta Eleonora Fanari, investigadora del EJAtlas.

 “Al alienar activamente a la población local, este modelo de conservación también ha ignorado las verdaderas razones del declive de la población de vida silvestre. Estos incluyen la caza intensiva de tigres y otros animales grandes por parte de gobernantes británicos y locales en el pasado, y el continuo declive en el hábitat de la vida silvestre debido a la desviación continua a gran escala de áreas ricas en biodiversidad para proyectos de gran infraestructura y 'desarrollo' como carreteras y ferrocarriles, presas, minería, etc." dice Neema Pathak Broome de Kalpavriksh.

La Semana de la Vida Silvestre se celebra todos los años en la India del 2 al 8 de octubre. La campaña promueve la conservación y protección de la biodiversidad del país. Durante esta semana, se organizan eventos para enseñar a ciudadanos sobre la vida animal y alentarlas a proteger la vida silvestre. Si bien la prevención de la pérdida de biodiversidad debería estar en el centro de la lucha contra el cambio climático, es igualmente importante informar sobre el impacto que estas políticas pueden tener sobre la vida humana, especialmente cuando la protección de la biodiversidad no es el foco principal. Este mapa presentado es un intento de reportar las violaciones y el fracaso del modelo de conservación actual de la India, que no reconoce los derechos de las comunidades y los pueblos Indígenas y, en cambio, antepone el crecimiento y ganancias a la vida humana y la naturaleza que pretende proteger.

Mapa interactivo:
https://ejatlas.org/featured/conflictprotectedareaindia

 https://www.uab.cat/web/sala-de-prensa/detalle-noticia/el-modelo-de-conservacion-de-la-vida-silvestre-socava-los-derechos-de-las-comunidades-locales-e-indigenas-en-la-india-1345667994339.html?noticiaid=1345825712526

________________________________________

Un mapa interactiu realitzat per l'equip de l'Atles de Justícia Ambiental (EJAtlas) de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) revela que determinades formes de 'conservació de la vida silvestre' soscaven els drets dels pobles indígenes i les comunitats locals que viuen dins de les àrees protegides a l'Índia.

El mapa interactiu, liderat per la investigadora Eleonora Fanari i realitzat en col·laboració amb l'organització Kalpavriks - Índia, ha estat llançat coincidint amb la Setmana Nacional de la Vida Silvestre de l'Índia. El mapa és producte de 3 anys d'una extensa investigació que abasta 26 àrees protegides, realitzada en col·laboració amb nombroses organitzacions, activistes i acadèmics independents que lluiten contra les violacions en els seus terrenys i en els tribunals.

Un estricte 'model de protecció i conservació', afavorit per un poderós grup de pressió conservacionista al país, ha augmentat la xarxa d'àrees protegides de 67 l'any 1988 a 870 a l’any 2020. No obstant això, aquestes terres no estan deshabitades, aproximadament 4,3 milions de persones viuen actualment en i al voltant de les àrees protegides de l'Índia, que ara abasten al voltant del 5% del territori nacional.

El model de conservació de l'Índia no reconeix els drets fonamentals i tradicionals de les comunitats locals i Indígenes que han habitat aquestes àrees durant segles. Sovint viola lleis que ajuden a la conservació, com la Llei de Drets Forestals (2006) que reconeix la necessitat d'una forma més inclusiva de governança forestal, incloent la cogestió de les àrees protegides.

L'ambigüitat dins de les polítiques de conservació crea seriosos desafiaments. La introducció de categories com 'reserves de tigres' a la Llei de Protecció de la Vida Silvestre (2006), categories de polítiques no legals com 'corredors de vida silvestre' i 'reserves de biodiversitat', i també termes com espais 'inviolables' o 'hàbitat crític de tigres', afecten les comunitats locals que habiten aquests espais. Aquestes polítiques creen confusió en els habitants i compliquen la seva implementació en el terreny.

Una anàlisi general de mapa destacat mostra que des de 1999 fins a 2020, aproximadament 13.450 famílies han estat desplaçades a causa de projectes de conservació de les àrees protegides. A més, la criminalització de les activitats comunitàries i les polítiques que busquen militaritzar la conservació silvestre han afavorit la violència a gran escala en aquests territoris, el que ha resultat en assassinats de membres de la comunitat.

"És important ressaltar aquestes lluites que han estat ignorades durant molt de temps, per mostrar com l'estructura de conservació actual i la retòrica d’ecologització estan fallant a reconèixer la justícia i el reconeixement dels drets com els elements primaris per aconseguir la protecció de la biodiversitat", comenta Eleonora Fanari, investigadora de l'EJAtlas.

 "A l'alienar activament a la població local, aquest model de conservació també ha ignorat les veritables raons de la davallada de la població de vida silvestre. Aquests inclouen la caça intensiva de tigres i altres animals grans per part de governants britànics i locals en el passat, i el continu declivi en l'hàbitat de la vida silvestre a causa de la desviació contínua a gran escala d'àrees riques en biodiversitat per a projectes de gran infraestructura i 'desenvolupament' com carreteres i ferrocarrils, preses, mineria, etc." diu Neema Pathak Broome de Kalpavriksh.

La Setmana de la Vida Silvestre se celebra tots els anys a l'Índia de el 2 a el 8 d'octubre. La campanya promou la conservació i protecció de la biodiversitat de país. Durant aquesta setmana, s'organitzen esdeveniments per ensenyar a ciutadans sobre la vida animal i encoratjar a protegir la vida silvestre. Si bé la prevenció de la pèrdua de biodiversitat hauria d'estar al centre de la lluita contra el canvi climàtic, és igualment important informar sobre l'impacte que aquestes polítiques poden tenir sobre la vida humana, especialment quan la protecció de la biodiversitat no és el focus principal. Aquest mapa presentat és un intent de reportar les violacions i el fracàs de el model de conservació actual de l'Índia, que no reconeix els drets de les comunitats i els pobles Indígenes i, en canvi, anteposa el creixement i guanys a la vida humana i la naturalesa que pretén protegir.

Mapa interactiu:
https://ejatlas.org/featured/conflictprotectedareaindia

 https://www.uab.cat/web/sala-de-premsa/detall-de-noticia/el-model-de-conservacio-de-la-vida-silvestre-soscava-els-drets-de-les-comunitats-locals-i-indigenes-a-l-india-1345667174054.html?noticiaid=1345825712526